Isaac de Nínive (s.VII), o Isaac el Siríac, era originari del Bet Qatraye, l'actual Qatar, a les ribes del golf Pèrsic. Monjo, fou consagrat arquebisbe de Nínive (prop de l'actual Mossul, a l'Iraq), però al cap de pocs mesos deixà el ministeri i es retirà al monestir de Rabban Shabur, prop de l'actual ciutat de Shushtar, a l'Iran, on morí en edat avançada. Tot i pertànyer a l'Església siríaca oriental, titllada de "nestoriana", fou traduït parcialment al grec, cosa que el convertí en un mestre espiritual molt apreciat per tota la tradició bizantina.
Tingué també una gran difusió a Occident, gràcies a traduccions llatines fetes sobre el grec; i del llatí també es feren traduccions a diverses llengües, entre les quals el català, al segle XIV-XV, traducció coneguda al palau del rei Alfons el Magnànim, però que ha romà inèdita. La traducció castellana fou l'obra de Bernat de Boïl, l'ermità de Montserrat. I la primera edició llatina coneguda fou feta a Barcelona l'any 1497.
Les obres originals en siríac comencen a ser conegudes i editades. La present edició, feta directament del siríac sobre un manuscrit, farà conèixer al lector català contemporani aquest mestre de la vida espiritual.
