Romà el Melode (vers 485- abans de 562) és el més gran himnògraf bizantí. Originari de la ciutat d'Emesa, l'actual Homs, a Síria, fou diaca a la ciutat de Beirut, a l'actual Líban, i després a Constantinoble, des de poc abans de l'any 518 fins a la seva mort, en el període d'esplendor de l'Imperi bizantí sota Justinià. A Constantinoble, i segons la tradició, rebé de la Mare de Déu, en una visió, el do de la composició poètica i musical. Llavors entonà el seu himne més cèlebre, el de Nadal. La tradició li donà el sobrenom de "Melode" o "Cantor".
Romà és el principal representant del gènere kontàkion, himne compost d'un o més proemis i d'una sèrie d'estances, les inicials de les quals formen un acròstic, on figura generalment el nom de l'himnògraf. Romà compongué una gran quantitat d'aquests himnes per a les festivitats de l'any litúrgic, dels quals se n'han conservat vuitanta-nou, dels quals són considerats autèntics prop d'una setantena. Els trenta himnes traduïts aquí per primera vegada al català són una bona mostra de l'art poètica i del pensament teològic i espiritual del Melode.
El llibre es clou amb la traducció del cèlebre himne Acatist, contemporani de Romà, el qual, segons el parer d'alguns estudiosos, podria ser-ne l'autor.
