Tomàs More (1478-1535) és una de les figures prototípiques de l'home polivalent de l'Humanisme, i certament la figura més destacada de l'Humanisme anglès del seu temps.
Catòlic convençut, plantà cara a algunes de les postures luteranes, sobretot les més antieclesials, però també al conjunt d'escriptors anglesos que, al servei d'Enric VIII, li avalaven les decisions personals -la possibilitat de la nul·litat del seu matrimoni amb Caterina d'Aragó- o les decisions de política religiosa que el convertiren en cap de l'Església d'Anglaterra.
Condemnat a mort, després d'un llarg captiveri a la Torre de Londres, la seva activitat litarària l'apropà, d'una banda, a la mística, viscuda des d'una perspectiva cristocèntrica -L'agonia de Crist-, mentre que les Cartes tenen tot l'aire de les primitives actes de màrtirs, mantenint la primacia de la consciència per damunt de la raó d'Estat, ni que fos en la formulació moderna de Maquiavel.
Ambdues obres es tradueixen ara, per primera vegada, al català.
