«Relats d'un pelegrí rus al seu pare espiritual» és un llibre anònim que va aparèixer a Rússia durant la segona meitat del segle XIX. L'autor, probablement el pare espiritual, recull les confidències d'un camperol de trenta anys que havia emprès un pelegrinatge sense altra guia que la Bíblia i la Filocalia. En aquesta obra l'autor, coetani de Gogol, Dostoievski i Tolstoi, ens revela el misteri del poble rus en allò que té de més secret: les seves creences i la seva fe. Ens descriu tota aquella antiga Rússia arrelada a la terra, amb els seus defectes, el més petit dels quals no és l'embriaguesa, i les seves qualitats, la més bella de les quals és la caritat, l'amor espiritual envers el proïsme il·luminat per l'amor de Déu. Més enllà d'aquestes descripcions apareix sobretot el cristià ortodox que pelegrina a la recerca de la perfecció. El camí d'aquest pelegrinatge el marca la Filocalia, un recull d'ensenyaments per arribar a la pregària del cor, a la pregària interior.