El món quotidià està relacionat amb el raonament, que és transferit en un llenguatge oral o escrit, i sotmès a regles gramaticals específiques; en el món de l'aritmètica es raona i es dedueix a partir d'uns supòsits per estendre el coneixement acceptant unes regles de deducció i certs formalismes; el mateix passa en el mons d'Aristòtil, de Leibniz, de Bertrand Russell, de Tarski, de Nero Wolfe i de Sherlock Holmes. El substrat del coneixement de cadascun dels mons el formen les coses que es creuen, les creences, de les quals ens interessa especialment l'estudi de la consistència, ja que, per exemple, dins la manera humana de raonar mai no es creu que dues coses inconsistents puguin ser certes al mateix temps. Per fer aquest estudi ens servim de les eines de la lògica, la qual proporciona un tipus de representació de les nostres creences que cobreix en principi els requisits primaris que necessitam emprar entorn al raonament.
