Les formes de violència que han marcat el segle XX, una època que semblava la culminació d'una modernitat plena d'optimisme, plantegen un repte intel·lectual i cívic sense precedents. En aquest panorama desolador, l'aparició de nous conflictes caracteritzats per una brutalitat, aparentment gratuïta, posa de relleu les limitacions de les explicacions tradicionals al fenomen de la violència.
L'autor analitza aquestes "guerres incivils", on la guerra i el crim perden els seus contorns clàssics, per a proposar solucions que, indefectiblement, passen per un nou compromís cívic de la societat civil.
