El títol d?aquest llibre, Del cel i de la terra, vol expressar la varietat de temes i perspectives que hi tenen cabuda. Malgrat la varietat temàtica, els set treballs que s?hi apleguen, redactats en aquests últims deu anys, posseeixen una unitat ideològica i metodològica bastant explícita.
A través de la varietat d?arguments exposats, l?autor ha pretès exemplificar el projecte antropològic en el qual treballa des de fa més de trenta anys. Amb l?expressió ?les coses del cel i de la terra? vol posar en relleu que l?ésser humà és una estranya i sorprenent criatura que es mou entre els pols més distants i sovint fins i tot més oposats; és, com assenyadament afirma la tradició, una ?coincidència d?oposats? (coincidentia o complexio oppositorum). Es tracta d?un paradoxal ésser perspectivístic, que és sorprenent i desitjós, angoixat i esperançat, celestial i terrenal, religiós i polític, entranyable i desconsiderat, amb anhels d?infinit, però sovint enganxat a tota mena d?apetències desordenades i d?instints perversos: és tot això al mateix temps, gairebé sense pausa ni treva.