Després de les Vides paral·leles, que Carles Riba va traduir entre el 1926 i el 1946, la Bernat Metge comença a publicar els anomenats Moralia de Plutarc. Es tracta d’un conjunt d’obres heterogènies, sobre filosofia, ciència, retòrica i història, que s’agruparan per primer cop segons criteris temàtics i de tipologia literària, d’acord amb les conclusions dels estudis més recents sobre l’autor.
En aquest volum inicial de la primera secció –Escrits d’ètica pràctica– s’inclouen dos tractats: Sobre l’educació dels infants i Com el jove ha d’escoltar la poesia. El primer va exercir una influència enorme en la pedagogia europea i constitueix un document fonamental per endinsar-se en la història de l’educació; el segon presenta estratègies de lectura per a servir-se de la poesia amb finalitats pedagògiques.
La introducció, a càrrec de la plutarquista belga Lieve Van Hoof, explica amb claredat la funció social que tenien aquesta mena de tractats, adreçats a les elits polítiques i econòmiques del món imperial; les introduccions a cada escrit i les versions, així com els aparats crítics i les notes, són del filòleg i traductor Àngel Martín. Aquests textos es publiquen per primer cop en català.
