Teniu a les mans un llibre que vol anar més enllà del que hom considera un llibre de cuina convencional. Que vol fer un pas més enllà del tradicional receptari que encadena fórmules culinàries com qui posa llibres en un prestatge. Amb un cert ordre o agrupació, però, al cap i a la fi, unes al costat de les altres.
Aquest llibre no vol tenir com a unitat de treball la recepta. Fins i tot aspira a superar el segon nivell d’organització que ara sembla que mani a la cuina: el del menú. El llibre vol explicar-vos i demostrar-vos que menjar a casa és un fet inexorable que res té a veure amb l’excepcionalitat de l’anada al restaurant. Un procés cíclic que, com a tal, pot planificar-se -ha de planificar-se- setmana a setmana.
Una reflexió mínima ens demostrarà que, avui, quasi tot ha passat a fer-se setmanalment. Rentar la roba, comprar, anar al cinema, sopar amb els amics…, fins i tot, descansar. Per tant, per què no pensem la cuina setmanalment? Amb tot el que això suposa de previsió, planificació, organització, control… i estalvi de temps.
El llibre mostra una forma d’afrontar aquest fet. Potser hi haurà qui la vegi massa racional; fins i tot un punt rígida. Però també les cuineres i els cuiners tenen dret que algú els faciliti la feina i a deixar de ser, sense caure en la servitud dels menjars preparats, els darrers esclaus del segle XXI.
