La idea d’aquest llibre era fer una obra de referència que, aprofitant l’eclosió internacional i nacional de la cuina catalana, servís per establir un diàleg triangular entre arts diferents, ço és les arts plàstiques (pintura, dibuix, fotografia, disseny…), la literatura (narrativa poesia, dramatúrgia, assaig…) i l’art culinària (tradicional i innovadora). Un volum així, si reixia, podria arribar a ser un instrument utilíssim amb vista a fer conèixer a un públic molt vast interessat per la nostra cuina –avui que és tan prestigiada– la riquesa artística i literària de la nostra cultura, que, llevat de quatre noms consagrats, amb prou feines si aconsegueix de surar en el devessall globalitzador que arrossega els mitjans de comunicació de masses. Si cap pretensió té aquest llibre, aquesta és que el lector s’adoni de la varietat i del nivell d’aquests cinquanta-nou artistes, cinquanta-nou escriptors i, és clar, cinquanta-nou cuiners. Cadascú a la seva manera ha interpretat com entaular el diàleg i, mans lliures, hi ha participat.
Fragment de "Justificació" del llibre Grans plats, grans cuiners, grans artistes, grans escriptors.
