La gènesi d'aquest llibre remet a un escenari ben distint de l'actual, a un món -el dels anys seixanta- on s'iniciava un cert desvetllament acadèmic i civil en el qual la preocupació pel País Valencià començava a ser perceptible després de dècades de silenci i catacumbes. Lentament, dins l'opacitat de la dictadura, començaven a alcar-se nous vents tant acadèmics com civils. La societat valenciana enceteva un procés de transformació incipient. La Universitat començava un principi d'oxigenació. Tot era encara molt dèbil i contradictori, però, com no podia ser d'una altra manera. Aquestes referències, en qualsevol cas, són les que emmarquen la gènesi d'El valencianisme polític.
El llibre obeeix segurament a un doble impuls: el de l'inici de la revitalització d'una Universitat renovellada; el d'un país redefinit per Joan Fuster. Però també el de recuperar una memòria històrica, tan pròxima però tan esborrada. D'una o altra manera, l'ànim del llibre era el d'unir l'anàlisi del passat amb un projecte de futur. Un projecte de futur l'horitzó del qual encara és una incògnita.
