Els mercats, amb les seves característiques comunes i les seves especificitats, constitueixen un dels signes d’identitat més acreditats i celebrats de la vida quotidiana als països de la Mediterrània. Tot i la seva extraordinària diversitat, permeten reconèixer una manera de viure i unes formes d’organització social i econòmica que són comunes als pobles que hi conviuen.
A la seva condició de mirall d’unes ciutats que els dóna el nom, els mercats de la Mediterrània se’ns presenten com a transmissors de cultura i de coneixements d’eficàcia provada actuen com espais de comunicació, d’intercanvi d’impressions i sensacions, com a llocs on s’expressen i es barregen sensibilitats socials i culturals diverses. Espais, en definitiva, on prenen cos i es manifesten en tota la seva força i riquesa pautes de comportament, no solament de caràcter comercial, sinó també social, polític, jurídic i ideològic.
Per això els mercats han estat sempre, a la Mediterrània, llocs d’atracció popular i de curiositat antropològica, objectes d’anàlisi de la diversitat i la universalitat que caracteritzen les societats mediterrànies. Objecte d’estudi privilegiat que permet copsar la complexitat d’una manera de ser, a través del coneixement dels productes que s’hi exhibeixen i dels costums i les tradicions que s’hi manifesten.
