Glòria Soler aborda de nou el tema de l'estiueig, n'acaba de reconstruir el seu origen burgès i d'aquesta manera en completa el retrat que va iniciar amb el volum L'estiueig a Catalunya, 1900-1950. Amb aquest llibre, Soler recupera, descriu i reivindica la figura de l'estiuejant, el dolce far nente, la manera de passar l'estiu per als que no els agrada viatjar i veure món a un ritme trepidant i valoren les estones de lleure vora un determinat paisatge. I, com en tot, hi ha diversitat d'opinions i posicions: els que prefereixen el mar i els que s'estimen més la muntanya; els de la ciutat i els de poble; els que descansen en balnearis i els que s'esgoten en parcs temàtics; els que estiuegen a Camprodon i els que ho fan a Sitges... Tot són gustos que han anat evolucionant i diversificant-se fins a crear un ampli ventall de possibilitats per als mesos d'estiu.
L'estiueig és una part de la nostra història i Soler s'ocupa de reviure-la i refer-la, perquè en la geografia catalana encara hi ha molts vestigis d'aquelles èpoques, testimonis muts dels estius de tot un segle.
