L’any 1978 Nigel Barley, doctor en antropologia, va anar al Camerun per portar a terme la seva primera experiència de treball de camp antropològic. I va estar a punt de ser l’última. Però va sobreviure i va escriure aquesta divertida crònica de la seva estada amb la tribu dels dowayos, amb la qual va conviure durant dos anys. Instal·lat en una cabana de fang per estudiar els costums i les creences d’aquesta societat, Barley sabia com s’havia de fer el treball de camp, però va descobrir de seguida que la teoria no tenia en compte la naturalesa el·lusiva de la societat dels dowayos, que es negaven a adaptar-se a les normes. En aquest relat sincer, divertit i compulsiu del seu primer any d’estada a l’Àfrica, el doctor Barley –que va sobreviure a l’avorriment, al desastre, a la malaltia i a l’hostilitat- fa una introducció decididament irreverent a la vida d’un antropòleg social amb un gran enginy i destresa.
