{\rtf1\ansi\deff0{\fonttbl{\f0\froman\fcharset0 Times New Roman;}{\f1\fnil\fcharset0 MS Sans Serif;}}
\viewkind4\uc1\pard\sb100\sa100\lang3082\f0\fs24\'abVaig n\'e9ixer cul\'e9 i morir\'e9 sent cul\'e9. No hi ha res comparable a vestir-se amb la samarreta blau i grana. Dotze anys despr\'e9s d'haver arribat al Bar\'e7a no tenia cap altre remei que marxar per trobar la felicitat. Si no era feli\'e7 al futbol no ho podia ser a la vida. Volia tornar a somriure. Passar p\'e0gina. Per\'f2 el futur encara no est\'e0 escrit. L'escriur\'e9 jo.\'bb Bojan Krkic Despr\'e9s de tota una vida al Bar\'e7a, Bojan Krkic, el nen de Linyola, un dels jugadors m\'e9s estimats per l'afici\'f3, ha hagut de deixar el club que porta al cor. Amb una visi\'f3 molt humana, sincera, comprensiva i propera, El meu Bar\'e7a relata en primera persona la seva brillant traject\'f2ria. El dia a dia de la seva espectacular carrera des del futbol base fins a les categories superiors. I explica tamb\'e9 les llums i ombres que han envoltat el seus darrers anys al club i les raons de la seva partida. \b
\par
\par
\par \b0
\par \pard\f1\fs16
\par }
