La vida es compon de grans dosis de cabronades i de modestes dosis d'humor i de petits plaers que serveixen de contrametzines. La gent, per instint de conservació, tendeix a oblidar les cabronades. Això permet que es respeteixin, ens agafin per desprevinguts i formin la matèria primera de l'existència, tant, que ja ni els donem el nom de cabronada quan, per atzar, en recordem alguna de soferta o d'observada. Després de reunir en el Diccionari de la mala llet nombrosos exemples de les diverses formes d'humor que ajuden a sobreviure, Víctor Alba reuneix ara exemples igualment nombrosos que ens compliquen la vida.
Víctor Alba (Barcelona, 1916) ha conegut com a militant i com a periodista tota mena de cabronades, grans i petites, involuntàries i refinades, imperceptibles i monumentals. Ha viscut i treballat en quatre països i ha pogut així mesurar les diferencies locals, ètniques, nacionals i lingüístiques de les cabronades. En aquest diccionari recull només les que ha observat els darrers dos anys després de la publicació del seu anterior Diccionari (1997). Ha publicat les memòries Sísif i el seu temps de les quals aquest diccionari podria considerar-se el cinquè volum.
