L'Ariadna és una nena de Vic que sempre pregunta coses perquè té ganes de saber-ne. Un dia el seu oncle se l'enduu a Barcelona i visita el laberint d'Horta. Allí li explica la història del seu nom; la del fil que Ariadna, filla del rei de Creta, va donar a Teseu, el fill del rei d'Atenes, perquè no es perdés pel laberint. Núria Albó escriu amb un estil literari i alhora planer. Per això és capaç d'explicar-nos coses sobre els mites grecs de manera entenedora i rica sense que ens n'adonem. I alhora és capaç de posar al dia la gran tradició de la qual provenim. L'autora ens posa en contacte amb un món molt antic a través d'un pretext tan senzill com el nom d'una nena actual: Ariadna, i a través d'un sentiment tan profund com l'amistat. I ho fa amb un coneixement de les coses i els batecs dels infants tan ben explicat que s'hi identifiquen els lectors de la seva edat, perquè quan Núria Albó escriu sobre l'Ariadna és perquè pensa en una nena que coneix mont bé.
