{\rtf1\ansi\ansicpg1252\deff0{\fonttbl{\f0\fnil\fcharset0 MS Sans Serif;}}
\viewkind4\uc1\pard\lang3082\f0\fs16 Premi Ramon Llull 2012. La dona velo\'e7 \'e9s una original mirada del gran "mal" contemporani: la tirania de la immediatesa en la majoria d\'b4\'e0mbits de les nostres vides i les dificultats que tenim a distingir all\'f2 que \'e9s "important" d\'b4all\'f2 que \'e9s "urgent". La Nes \'e9s una psiquiatra de quaranta-vuit anys que viu sota la pressi\'f3 d'una percepci\'f3 del temps anormalment accelerada. filla d'un cirurgi\'e0 pertany a una fam\'edlia dividida en dues categories: els R\'e0pids i els Lents. \'abS\'f3c r\'e0pida. No ho puc evitar. La meva germana ho \'e9s. La meva \'e0via, tot un referent familiar, ho era. El meu pare ho era, tot i que ara no ho \'e9s tant. Vinc d\rquote una fam\'edlia on el que no anava prou r\'e0pid era tard o d\rquote hora exterminat (m\'e9s d\rquote hora que tard, com comprendreu, perqu\'e8 a casa el que es podia fer avui no es deixava per dem\'e0). I, si no era exterminat, s\rquote autoexterminava\'bb.
\par La dona velo\'e7 \'e9s una original mirada del gran \'abmal\'bb contemporani: la tirania de la immediatesa en la majoria d\rquote\'e0mbits de les nostres vides i les dificultats que tenim per distingir el que \'e9s \'abimportant\'bb del que \'e9s \'aburgent\'bb.
\par }
