En un exercici de desintel·lectualització original i molt personal, l'autora s'apropa al procés de creació, a la literatura en estat pur. Partint d'experiències personals l'autora reconstrueix el procés d'escriptura de La família del meu pare i toca els temes que, precisament, va deixar aparcats en la novel·la. Més commovedor i profund que la novel·la, Ara, escric és un exercici quasi terapèutic, en el qual l'autora busca dins d'ella mateixa per trobar els instruments per escriure i enfrontar-se als seus propis fantasmes.