La raó trobada és la història d'un malalt mental que en defensa de la seua recuperació ordeix una aproximació personal de fe en Déu, cosa que no li garanteix cap infal·libilitat, i menys amb les defenses que li ofereix l'entorn, del qual pensa: «-De cristians ho som tots a Occident, per la cultura tramesa de generacions i segles. De catòlics -l'empresa- cada dia menys colla, i més decebuda.» Narració en la línia que ens té acostumats l'autor, de lectura que enganxa per la seua transparència, amb el rerefons pladurgellenc que coneix bé i domina.