{\rtf1\ansi\deff0{\fonttbl{\f0\fnil MS Sans Serif;}{\f1\fnil\fcharset0 MS Sans Serif;}}
\viewkind4\uc1\pard\lang3082\f0\fs16 El 20 de novembre de 1975, hores despr\f1\'e9s que Arias Navarro ha fet p\'fablica la mort del dictador Francisco Franco, Pasqual Sent\'eds, petit terratinent i devot franquista, creu trobar-se tamb\'e9 a les portes de la mort. Conven\'e7ut d\rquote haver menat una vida fracassada, vol acomplir un \'faltim desig abans de morir: presenciar el seu enterrament. Per tal d\rquote aconseguir el certificat de defunci\'f3, far\'e0 xantatge al seu amic metge Maties Sorell, tot amena\'e7ant-lo de fer p\'fablic que tots dos, en acabar la guerra, denunciaren Miquel Reig als falangistes i tot seguit va ser assassinat. Aquesta hist\'f2ria t\'e9, per\'f2, un narrador d\rquote excepci\'f3: la Mort. La seua mirada determina el discurs del relat amb un marcat to d\rquote humor negre. L\rquote\'faltima paraula ret homenatge literari al poeta Vicent Andr\'e9s Estell\'e9s i a l\rquote escriptor sicili\'e0 Luigi Pirandello. De m\'e9s a m\'e9s, pret\'e9n ser, alhora, una met\'e0fora sobre el franquisme i la seua perviv\'e8ncia m\'e9s enll\'e0 de la desaparici\'f3 del dictador. L\rquote\'daltima paraula va obtenir els premis Ciutat de Badalona de Narrativa i de la Cr\'edtica dels Escriptors Valencians l\rquote any 1998, tots dos ex aequo. \f0
\par }
