{\rtf1\ansi\deff0{\fonttbl{\f0\fnil\fcharset0 MS Sans Serif;}{\f1\fnil MS Sans Serif;}}
\viewkind4\uc1\pard\lang1027\f0\fs16 Entre el 27 d'abril del 1938 i l'1 de gener del 1939, un soldat adolescent escriu al seu dietari el que li passa al front. Destinat a una unitat de xoc, participa sense saber-ho ben b\'e9 en els combats m\'e9s cruents de la Guerra Civil. Nits de conversa, escapades a la ciutat deserta, matances inoblidables barrejades amb jocs d'infants: tot aix\'f2 desfila davant d'uns ulls que no havien arribat a veure gaire m\'e9s que les parets del col\'b7legi.
\par Podria ser el germ\'e0 d'aquell que es va imaginar Rodoreda, "un noi encara amb la llet als llavis, que, com als poetes, tot el que vei\'e9s el deix\'e9s sorp\'e8s". Per\'f2 Dues l\'ednies terriblement paral\'b7leles no va ser pas escrit en el candor de la juventut, sin\'f2 gaireb\'e9 des de la vellesa. Perdut el diari aut\'e8ntic sota la runa i passada la vida sense possibilitat d'explicar-la, Francesc Grau i Viader va esperar els seixanta anys per escriure un llibre que no s'assembla a cap altre, una obra que trasbalsa i meravella, una de les m\'e9s importants que hagi sembrat la guerra.\lang3082\f1
\par }
