El mateix dia de la seva investidura com a President de la Generalitat de Catalunya, Antoni Capdevila rep la notícia de la mort del seu pare, de qui s'havia distanciat de feia anys. Per al flamant president, el seu pare era un vell mariner del barri de la Barceloneta, un pobre home solitari i ressentit amb la vida. Al president Capdevila li és impossible sospitar la profunda amargura que li ha de comportar l'exercici del poder, i encara menys la implicació del seu pare en l'apassionant singladura -en plena dictadura franquistad'un vaixell anomenat Independence, que va constituir un últim i tràgic intent de desballestar el règim totalitari i d'obtenir el reconeixement internacional d'un país, Catalunya, que s'acaba erigint en un altre dels protagonistes de la novel·la...
El virus de la tristesa és un relat esplèndid sobre la lleialtat i la traïció, sobre pares i fills, sobre el poder i la humiliació, sobre el dolor i el desig de venjança, sobre la força de les idees i la importància de les vides individuals. És, també, un vibrant ajustament de comptes amb la història recent de Catalunya, i, sens dubte, una gran novel·la que confirma el de Jordi Cabré com un dels noms més prominents de la nova narrativa catalana.
Jordi Cabré és escriptor i fa d'advocat. Fins avui ha publicat les novel·les Postal de Krypton (finalista del premi Enric Valor 2000), La pregària de Diable (guanyadora del IV premi El Lector de l'Odissea, l'any 2002) i Rubik a les palpentes (finalista del premi Sant Jordi 2003).
OBRA GUARDONADA AMB EL PREMI CIUTAT DE PALMA LLORENÇ VILLALONGA DE NOVEL·LA 2005
