La gran rutina

Al petit poble de Viluma, amagat en una vall del tarragonès, cada cap de setmana coincideixen una sèrie de personalitats barcelonines amb les seves famílies: l'editor Daniel Marquet, amb la seva jove núvia Júlia i la pena d'haver perdut el seu fill d'una sobredosis; el pintor Ventura Dols, atenallat pel càncer; el financer Marcel Petrus; i el polític convergent Amadeu Prat, pare d'una nissaga femenina. Les possibles activitats fraudulentes d'un dels membres del clan, i la seva immediata desaparició són el punt de partida d'una trama reflexiva sobre el dolor i la felicitat, l'art i la redempció, sobre l'amor i l'egoisme. Aleshores, la comunitat de Viluma pretén reconstruir el passat sense saber com entendre el present però, tot i així, la pietat i el deure encara són possibles.

Conversa d'alta coctelera amb el rerafons de la gran comèdia barcelonina i els paroxismes de la Història, com un combat contra el pas del temps i el desencís, La gran rutina és una crítica acarnissada i a la vegada elegant de les coses com són ara mateix.
Valentí Puig (Palma de Mallorca, 1949) ha publicat assaigs, reculls de contes, poesia, narracions i novel·les. Entre les seves obres cal destacar les novel·les Complot (1986), Somni Delta (1987) i Primera fuga (1987); els reculls de narracions Dones que fumen (1983) i Maniobres privades (1999), l' assaig L' home de l' abric (1998) -Premi Josep Pla 1997-, i les seleccions d'articles aplegats en els volums Vicis dels temps (1999) i Una literatura particular (1999). Entre els últims títols publicats destaquen l' assaig Por un futuro imperfecto (2004) i el llibre de poemes Molta més tardor (2004).