Amb l'excusa d'enllestir una traducció, la Cèlia Vidal, una escriptora barcelonina, decideix fugir de la ciutat i es trasllada un hivern a Lisboa. Allà coneixerà l'Eusebio Sena, un home ja gran, antic professor a Madeira i represaliat polític en el passat per la Dictadura de Salazar. L'Eusebio Sena és un personatge singular i intrigant, que ha viscut un llarg periple existencial, amb una aura de misteri que escapa a la grisor i que intriga la Cèlia Vidal.
A partir de les veus de l'exprofessor i l'escriptora, dos forasters a la Lisboa actual, el lector va recreant el món perdut de l'exprofessor a Madeira, els diversos personatges i fantasmes que ha conegut en la seva atzarosa vida i els dubtes i els anhels de la Cèlia Vidal, mentre una sensació d'estranyesa plana sobre aquesta història de viatges que poden ser fugides però també retorns, de proximitats i distàncies, d'amors fallits, d'illes atlàntiques i d'un riu, el Tejo, que flueix en el seu estuari com ho fa la novel·la.
Llums a la costa és una metàfora sobre la inquietud i l'esperança, el retrat intimista d'un univers llunyà i alhora proper, el punt on s'entrecreuen les vides de l'Eusebio Sena i la Cèlia Vidal.