De la raça que es perd ens porta a la idea de comunitat perduda, d'un rastre esvaït de la llei natural i de l'harmonia universal i un caràcter basat en el pressentiment més que no pas en la raó...Entre les seves pàgines trobem paisatges minuciosament descrits i retrats plens de vida. Vallmitjana s'interessa pels detalls i busca el testimoni directe, escoltant molt i mirant de reproduir el discurs dels mateixos protagonistes, amb els seus meandres i capgirells.
En els nou contes que formen el volum, Vallmitjana reflecteix un canvi de costums, una progressiva pèrdua de les formes de vida tradicionals dels gitanos com a conseqüència del prologant sojorn a la ciutat. A aquest canvi de costums al·ludeix el títol del llibre: De la raça que es perd.