Jubileu (1951) és el darrer recull de contes publicat per una autora d'una llarga trajectòria creativa que havia iniciat el 1901 amb la publicació de les seves primeres composicions poètiques, El cant dels mesos, i les peces teatrals incloses al volum Quatre monòlegs; i una altra exhibició de l'extraordinari art de narrar de Víctor Català, la qual, tot i que no hi evita el seu registre més conegut - com en el conte de "L'Aleixeta"-, renova de manera important els escenaris i explicita més que enlloc un sòlid discurs feminista.
Amb aquesta obra, Víctor Català commemorava, en paraules de l'escriptora, "les meues noces d'or com a escriptora" (Canigó, 18, 1955); aquest és l'origen del títol escollit per al volum.
Tot i les mostres d'independència estètica de la nostra autora, no hi ha cap dubte a incloure la seva creació literària dins del moviment modernista. Així ho entén, entre d'altre, Jordi Castellanos, qui considera que, des dels seus orígens, "Albert havia demostrat que sintonitzava amb la sèrie de corrents estètics que s'entrecreuaven en el Modernisme" (1992, 20)
