Entre Tots Sants i Manresa és un puntejat d'una cinquantena d'històries, sucoses algunes, serioses les altres, que abracen des de finals del segle XIX fins a la meitat del XX. De la primera part, "Del temps de la picor", hom podria pensar que són històries que devien passar, veritablement, entre Tots Sants i Manresa. Com a tota la resta, l'autor ens assegura (amb una mica d'ironia?) que no, que són tan verídiques com els mateixos evangelis. A la segona part, "Dels anys trenta", trobem les narracions més punyents, les que fan referència a la nostra guerra. Malgrat el seu dramatisme no hi manca, ni que sembli un contrasentit, la tendresa, l'amor i, fins i tot, el seu punt d'humor. Finalment, a la tercera part "Allò que no vaig dir a Sabó de casa", l'autor fa una passejada nostàlgica, però viva, per aquells temps difícils de la postguerra.