De com s'escriu una novel·la és la biografia d'una novel·la (in)acabada que l'autor només va poder concloure gràcies a les 145 propostes de final que li van enviar els lectors. Màrius Serra hi narra, amb noms i cognoms, la història verídica d'un projecte literari nascut el 1995 d'un dol, interromput l'hivern del 97, rescatat a primers del 2000 per una proposta editorial i no rematat fins a l'estiu del 2003, en unes setmanes frenètiques d'interacció amb els lectors. L'escriptura de la novel·la coincideix, inevitablement, amb alguns dels sotracs de la vida normal, de manera que en aquesta crònica s'hi barregen qüestions editorials, tècniques, emocionals, literàries, mèdiques, comunicatives i industrials. L'autor verbalitza el plaer d'escriure i explica com li neixen els personatges, però també reviu reunions, negociacions i altres episodis del món cultural que ofereixen la cara més prosaica de la pràctica literària. Hi desfilen autors, editors, crítics, artistes, periodistes, dissenyadors, gent de la televisió i agents literàries. Al final, resulten tan novel·lescos els avatars viscuts per tirar endavant el projecte literari com els que protagonitzen els personatges ficticis de la novel·la.
De com s'escriu una novel·la és un relat personal, a voltes commovedor i d'una franquesa que frega la impudícia. Recorda el que ja va escriure l'autor a La vida normal: "Abans d'escriure pensava que la millor manera de ser transparent era ser hermètic. Ara penso el mateix, més o menys: la millor manera de ser hermètic és ser transparent".
De com s'escriu una novel·la és, també, més que un llibre. Inclou dos regals:
La novel·la (in)acabada Monocle en l'edició de quiosc que va distribuir La Vanguardia. Demaneu-la; és de franc.
A la solapa interior hi trobareu un sobre sorpresa que pot contenir o bé una còpia d'una de les propostes de final que van enviar els participants, o bé un full manuscrit original de l'autor, o bé una invitació per sopar amb l'autor. Sort!
LA PREGUNTA DE LLIBRES.COM
- Màrius, si per un dia fossis llibreter, com recomanaries el teu llibre?
És una novel.la (sense) ficció que et pot fer riure i et pot fer plorar. Fan riure les interioritats de la societat literària catalana que s'hi expliquen amb noms i cognoms, tots ells reals: autors, periodistes, editors, ... Però també pot fer plorar el relat sincer del dolor que provoca el naixement d'un fill amb paràlisi cerebral.
Màrius Serra.
