Cercles és un recull de sis narracions ambientades en èpoques i llocs geogràfics diferents, que tenen, sobretot les cinc primeres, un nexe comú: la intolerància. Aquest flagell que assota la humanitat, sigui per motiu de religió –la persecució dels càtars, els pogroms contra els jueus, l’expulsió dels moriscos, etc.–, sigui per altres motius –les diferències ideològiques o generacionals–, no ens deixa valorar ni acceptar la diferència com una font d’enriquiment personal i, en canvi, ens provoca la por. Aquesta por que, quan està basada en la irracionalitat, genera violència.
L’última narració, molt diferent a la resta, ens transporta a un món quotidià, de petites tragèdies i sentiments forts; alhora que ens constata que la vida és un gran cercle que s’eixampla a poc a poc fins a la joventut i, llavors, comença a tornar-se a reduir, cada cop més de pressa, i s’apropa inexorablement al seu principi: és a dir, a la mort.
