Hi ha un vent sec i càlid, al Pirineu, que sol bufar després de ploure o de nevar i que arriba a fondre la mateixa neu. És el fogony, o fagony. Si passem el mot de la meteorologia a la metàfora històrica, Temps de fogony podria referir-se a un temps reculat de la història de Catalunya en què els vents bufaven més càlids i respectuosos per a la personalitat catalana, sense la dissort i el malfat dels darrers segles. Fins als anys, potser, en què el darrer comte del Pallars, Hug Roger III, senyorejava les muntanyes de l’Aran a Àger i de la Ribagorçana al Segre, i defensava a tota ultrança la seva independència davant la força unificadora de Ferran II, el Rei Catòlic.
El juny de 2003, un grup d’escriptors catalans, reunits en la X Trobada d’Escriptors al Pirineu, van retre homenatge, cinc-cents anys després de la seva mort, a Hug Roger III, darrer comte de Pallars, processat el 1503 pel delicte de lesa majestat. L’homenatge incloïa la penyora d’un conte de tema històric que són els que ara aplega aquest Temps de fogony que presentem. Margarida Aritzeta, Àlex Broch, Jaume Cabré, Assumpció Cantalozella, Joaquim Carbó, Pep Coll, Isidor Cònsul, Núria Garcia Quera, Andreu Loncà, Francesc Puigpelat, Ferran Rella, Albert Salvadó, Ramon Sistac i Xulio Ricardo Trigo, entre altres, repassen moments, situacions i anècdotes de la història de Catalunya: de la Ibèria romana a les guerres carlines, i dels convents medievals fins a les gestes dels maquis.
