Lleida a començaments del segle xx. La ciutat està dividida en dues faccions: d'una banda, els lliurepensadors vinculats a les teories freudianes i fascinats per l'espiritisme, sempre atents a les novetats; de l'altra, els sacerdots i les beates que s'aixopluguen en una tradició secular d'integrisme religiós. El xoc entre ambdós bàndols ultrapassa l'anècdota i obliga els membres de cadascun dels grups a replantejar-se les pròpies conviccions. Al capdavall, la Veritat que busquen els uns i els altres es presenta sota aparences i colors diversos. Estirp d'homes lliures, però, no és tant un relat històric com una novel·la d'idees, la metàfora de l'absurd de la vida humana inevitablement atrapada entre dos pols: el fort magnetisme envers l'amor i la certesa indefugible de la mort.
