Menta fresca amb llimona

Un crític d'art coneix, a Petersburg, una misteriosa pintora nord-americana d'origen rus, Patricia Pavloff. Seduït per l'encís de l'artista, el jove crític decideix escriure un llibre sobre la seva obra i li segueix els passos fins a Sitges, on ella viu. La dona li mostra, a la vegada, les dues facetes de la seva personalitat: tan aviat és amistosa, entremaliada i gairebé frívola com esdevé, tot d'una, freda, distant i altiva. Una altra dona, Radhika, que viu amb Patricia, fa créixer la tensió del noi: la seva bellesa voluptuosa l'atrau tant com l'allunyen les seves opinions polítiques. Vadim, el crític rus, no sap quina de les dues dones desitja més i comença a tenir dubtes sobre les raons del seu viatge.
Menta fresca amb llimona és una novel·la d'amors, d'erotisme i de passió que fascina per l'atmosfera sensual, per les pinzellades vives i els contorns fugissers i per la descripció de la relació entre un home que ve de l'Est i dues dones occidentals, on cap dels tres no pot escapar d'allò que la Història n'ha fet.

Alguns fragments de l'obra seleccionats per
l'autor...

Fragment 1
Vadim es passava dies sencers caminant per la platja i pel passeig marítim, sota les palmeres. Hi buscava obsessivament la seva palmera i la seva pintora: quan no girava els ulls cap amunt, mirava directament als ulls de les estiuejants per veure si hi trobava els pistils negres d'una tulipa. Algunes persones que hi passaven les vacances s'hi havien fixat i li deien el llunàtic. La buscava també en les galeries locals. La coneixien, sí, pronunciaven el seu nom a la manera catalana, Paulòf, amb la o oberta i amb una veneració ben bé religiosa. Les dues coses el feien riure. Fins que un dia, a la biblioteca, de la qual Patricia era sòcia, la directora, amb els cabells curts i ulleres de muntura vermella, somrient com un nen entremaliat, va donar-li el telèfon de Patricia i, a més, li desitjà unes bones vacances.