En un psiquiàtric penitenciari, entre les ombres de l'oblit i la desmemòria, Aleix Jordana intenta evocar la imatge d'Helena, la seua amant desapareguda -que, segons diuen els metges, és morta. Quan, després de teràpies i tractaments psicològics, el record arriba, ho fa embolcallat per un núvol de dubtes, mentides i remordiments. Llavors, una vegada completat dificultosament el trencaclosques del passat, Aleix coneix Isabel, companya de reclusió i malalta d'anorèxia nerviosa, que a poc a poc anirà prenent el rostre d'Helena i espessint de mica en mica la tèrbola barrera que separa la realitat i la fantasia dins el cap del protagonista.
L'autora, Lliris Picó i Carbonell (Ibi, País Valencià, 1972) després d'exercir uns quants anys com a professora de llengua catalana per a adults, en l'actualitat es dedica a l'estudi de l'obra poètica de Gaspar Jaén i Urban, sobre el qual ha publicat diversos articles en revistes com ara Caràcters i El Tempir. Helena: un record sempre és mentida és la seua segona novel·la ; amb la primera novel·la, Rostres com papallones (inèdita), va guanyar el 1998 el VIè premi d'Octubre de Narrativa en valencià de Sant Vicent del Raspeig.
