Fou una voliana del tipus Parnassius Apollo que l'any passat, fent honor a les habilitats de l'estirp, va papallonejar de taula en taula dins del paller de casa Bringué, a Ginestarre. Un vell paller esdevingut menjador, un antic casal muntanyenc que serà Ecomuseu, una trentena d'escriptors, un papalló fugisser i, com a teló de fons, el marc superb de les valls de Cardós i Ferrera, de Tírvia i la Coma de Burg.
Any rere any, les trobades d'Escriptors al Pirineu infanten un llibre de relats. La del 2001 ha il·luminat setze peces de narrativa terral, o literratura, com apunta el pròleg de Màrius Serra, sempre amb l'escopeta a punt per caçar jocs de paraules. Literatura sense adjectius i amb una llista de noms on formen Josep Borrell, Pep Coll, Josep Colom, Isidor Cònsul, Rosa Fabregat, Jordi Font-Agustí, Núria Garcia Quera, Joan F. Mira, Daniel Montañà, Antoni Munné-Jordà, Joan Peruga, Ferran Rella, Ferran Sáez, Anton Sala-Cornadó, Ramon Sistac i Àngel Terrón. Hi ha, doncs, primers espases de la narrativa catalana, veus de contrastada solvència pirinenca, poetes que combinen amb destresa els vers i la narració, caps de brot de la ciència-ficció, editors que escriuen, al costat de presències noves de punta afuada.
