La protagonista d'El so inaudible de les estrelles comprova que el món que ha creat amb la seva parella no encaixa amb l'ideal que tenien de joves. A poc a poc, la seva relació ha arribat a un punt on els desenganys i les renúncies han anat minant la convivència i la manera comuna d'enfrontar-se a la realitat. La il·lusió i les bones intencions dels primers temps s'han ofegat lentament en un mar d'incomunicació i de silencis, i cadascun lluita d'una manera diferent: ella centrada en la seva feina a l'hospital i ell submergit en cos i ànima en l'estudi de Paul Klee.
Novel·la exquisida, intimista i reflexiva, El so inaudible de les estrelles va guanyar el Premi Roc Boronat 2001.
L'HEM LLEGIT...
Espai dedicat a l'anàlisi crítica de les obres que l'equip de llibres.com ha volgut
destacar.
L'amor i el dolor, fonts inesgotables per a la narració. Aquests dos elements, són el leit-motiv que, l'autor, Àlvar Masllorens ha fet servir per relatar-nos magistralment una gran història d'amor que fou, però que, irremissiblement, va deixar de ser.
**********
L'autor, mitjançant la primera persona i tot inserint-se en la pell de la protagonista, ens descriu la relació que ha marcat l'existència de dues persones. Dues persones (la Núria i el Sergi) que creien en la força de la passió, creien en l'amor com a única i gran prioritat a la vida. Però aquesta, sovint traïdora, els demostrarà que l'evolució vital no només comporta maduració sinó també, trencament, dolor i, especialment, la caiguda al buit dels grans somnis, abans compartits i ara ja oblidats, aniquilats pel desencís.
La relació que van compartir durant anys ha anat patint l'erosió del temps, el desgast dels anys... Una relació inaugurada amb la passió i clausurada amb la desil·lusió, amb la desesperança.
Les paraules de la protagonista es revelen com a fuetades rebudes per la vida; cops de destral, en els quals sempre hi trobem la solitud, la desesperança, l'anhel pel canvi... Amor i dolor, un còctel passional redactat amb un lirisme que acosta l'obra al gènere de la prosa poètica, ja que les frases s'enllacen entre elles com onades de metàfores i d'imatges que traslladen al lector a una galàxia superior on només hi tenen cabuda els sentiments, les emocions les sensacions...
**********
Novel·la exquisida, intimista i reflexiva. El so inaudible de les estrelles ha estat guardonada amb el Premi Roc Boronat 2001.
Alguns fragments de l'obra seleccionats
