Tres mesos abans de l'annexió del Rosselló a França, naixia a Perpinyà un tal Hyacintho Rigau que havia d'esdevenir el gran pintor del "Segle de Lluís XIV". "Francès Nou", doncs, ja en néixer (tot i que batejat en català a la Seu), heus ací que, de cop i volta, el Rigau passava de súbdit del fofo Felip IV d'Espanya a súbdit del resplendent Rei Sol de França i, per cert, fou determinant en la seua carrera aquest canvi que féu d'ell un perfecte botifler... afrancesat, retratista predilecte d'uns reis radicalment anticatalans: Lluís XIV, que va prohibir l'ús de la llengua catalana en tots els documents fins els familiars, i el seu nét: Felip V d'Espanya que, tan aviat va pujar al tron, va tancar totes les Universitats catalanes de l'Estat espanyol.
Tot i això, resseguir la vida d'aquest pintor serà immergir-nos en la societat cortesana del brillant "segle XVII francès" i primera meitat del Segle de les llums. Hi descobrirem que tot el que lluu no és or i que, sota la capa dels afaits perfumats, bateguen uns cors rosegats pel corc del poder, de l'ambició, de la cobdícia, de la luxúria, celats els vicis amb una hipocresia incommensurable. I així ballen, riuen, copulen i s'emmetzinen les belles favorites, els sodomites, els cardenals i tota la colla de bastards reials, dels quals els talents indeniables del nostre pintor com a retratista ens han proporcionat un testimoni històric, inapreciable i insubstituïble. Sense perdó.
