¿Sap vostè què ha estat l'art català dels últims anys i quins són els nous corrents estètics de cara al segle XXI? ¿Sap vostè que està passant a Barcelona en el món de l'art, amb la modernitat, la postmodernitat, amb l'avantguarda i l'art digital? ¿Podria citar els nostres principals creadors plàstics més enllà de Joan Miró i Antoni Tàpies? Vicenç Altaió, l'autor d'aquest llibre, sí, perquè és germà de tots ells. Sí, perquè ells són els seus germans. Germans grans com Brossa, Perejaume, Amat, Jaar o Hannah Collins. O germans petits o menys coneguts com Colomer, Martí Guixé o Galdón.
L'escriptor i traficant d'idees Altaió té el rar privilegi de la familiaritat intel·lectual i biogràfica amb tots ells i, per això, només ell podria oferir-nos aquesta obra magnífica i fascinant, aquesta fastuosa reflexió sobre les belles arts contemporànies que és alhora, per si mateix, un esdeveniment literari, una de les millors mostres de la literatura catalana d'idees, un llibre prodigiós, prismàtic, tan imprescindible com un mapa de carreteres però tan bell com una pàgina de Tres horas en el mueso del Prado d'Eugeni d'Ors.
L'artista Perejaume va coronar solemnement Vicenç Altaió com a escriptor, com a creador decisiu del nostre temps, en el llindar entre literatura i art, reflexió i creació, biografia íntima i història recent. Per això el va coronar amb un fabulós cap de pinzell, en reconeixement justíssim a algunes de les coses que es diuen en aquest llibre, belles, noves i assenyades: "La bellesa com a reclam públic per escoltar el propi silenci". Altaió, com ho feia J.V.Foix, va per exposicions, tallers i escriptoris, a la recerca de la modernitat, del canvi i dels germans que la fan i la faran possible.
