El pas de la infància a l’edat adulta és presentat en aquesta novel·la com un ritual d’iniciació del qual calgui esperar-ne, en primer lloc i de manera natural, la pèrdua de la innocència. Però també planteja que és justament la innocència, o una certa innocència, la que pot salvar-nos del declivi. Joan, el protagonista de lliçons de foc, busca l’existència d’una societat secreta d’inspiració satànica, i aquesta és l’aventura que travessa tot l’entramat de la història fins al forat del túnel que la tanca. A mig camí entre la novel·la d’aventures i de formació, Argemí ens condueix pels soterranis i els abismes freds que acompanyen la nostra existència.
