A Bresca hi ha un tema que centra totes les històries: l’amor. Un sentiment que pot tenir moltes cares; pot ser possessiu, com a "Melodrama alcoià"; rutinari, com a "I el llop s’enfarinà la poteta"; o bé melangiós, al bell mig de la misèria, com a "Demà demanarem" o a "De tant que et vull et trec un ull". Amors ensopits, amors sublims: "El naixement de la Gorgona", "La torsimany", "La felicitat d’Èdip"… Amors creadors i amors destructors, en una varietat gairebé infinita, com gairebé infinits són els homes i les dones i les seves circumstàncies.
