La inundació aplega dinou relats sobre personatges urbans i rurals que viuen la desferra dels seus mons, Amb un predomini del monòleg interior, desfilen, al llarg d’aquestes pàgines, visions pragmàtiques i poètiques sobre l’existència. A vegades la veu d’un infant dóna pistes per a una realitat que només pot interpretar el lector. D’altres, és un jubilat, mestre en l’esgrima de combatre el temps, qui secciona el valor de la vida com en un tractat d’art dramàtic. Ben sovint, és la barreja indestriada de diversos discursos allò que ens confronta amb l’ambigüitat i la sordidesa de molts dels protagonistes.