La ciutat trista és la segona part de les memòries de Frederic Martí Guillamon. El llibre abraça els anys 1946-1966, els anys del "franquisme profund" que va fer de la capital valenciana una ciutat no sols vençuda i escapçada, sinó també una ciutat mediocre, provinciana, sòrdida: trista. Allí creix i obre els ulls al món un adolescent que ha viscut la guerra i la primera postguerra, com poden llegir en El carrer de Rubiols, publicat en aquesta mateixa col·lecció, i ara malda per fer-se una idea cabdal del món i de la vida lluitant contra la mediocritat intel·lectual, els horitzons provincians i la sordidesa de la política del moment.
