Millor que no m'ho expliquis són contes sobre la parella, la felicitat, les relacions familiars, l'alegria, la malaltia. I sobre el valor de la comunicació oral, sempre falsa, sempre incompleta: "Et queixes quan no et parlo, quan vull parlar no em deixes i quan em deixes parlar no m'escoltes", diu ella. "Tu, en canvi, m'escoltes però no em contestes", respon ell.
Els personatges que habiten aquests contes necessiten explicar-se. Algú els escolta o, més ben dit, fa veure que els escolta. N'hi ha que no escolten per vocació, altres ho fan per afició, per vici o, fins i tot, per deformació professional.
Millor que no m'ho expliquis confirma la qualitat i la maduresa literària d'Imma Monsó, una narradora sorprenent que posa de manifest, en aquest llibre, l'amplitud dels seus recursos expressius, a més d'una gran originalitat i un humor excepcional.
