L’Alícia i l’Esther viuen davant per davant en un carrer de cases en filera. Totes dues menen una vida grisa i endreçada, feta de gestos pautats, i s’observen de lluny els entre-i-surts quotidians, gairebé invariables.
Els seus dies són d’una placidesa aparentment impertorbable. Però l’emergència d’uns fets que pensaven que havien deixat enrere trasbalsarà aquest ordre enganyós. A l’hora d’encarar la maduresa, l’Alícia recuperarà l’esperit de lluita i la joventut i l’ànsia de realització personal. Al llindar de la vellesa, l’Esther desfermarà tràgicament les seves pulsions més violentes.
