Cap d’Hornos és una bella història d’amor. La protagonista és una pianista mallorquina que, en la plenitud de la seva carrera, recorda els seus temps d’estudiant de música, quan va iniciar una relació amb un periodista sord especialitzat en cinema. El fil d’aquest record es descabdella a batzegades: avança rabent, impetuós, per aturar-se tot seguit i resplendir amb una serena contenció. El relat d’aquella especial relació clandestina colpeix per la intensitat trasbalsadora d’uns sentiments profunds, sobretot els que sent la protagonista, somoguts per la descoberta del primer amor.
Neus Canyelles ha descrit aquesta passió interior amb una prosa tranquil·litat i pura, que ha sorprès i captivat els membres del jurat del Premi Ciutat de Palma de Novel·la 2002.
