El llibre que teniu a les mans conté tres històries. La primera història és la de Sunitha, una nena nascuda a l’Índia, país on el fet de tenir una filla pot ser un problema greu. Però quan un dia algú, des de l’altra banda del món, apadrina la Sunitha, la vida de la nena fa un gir. I aquí comença la segona història: la de Núria Esponellà. El seu relat ens trasllada a Europa, on aparentment ho tenim tot, i també un desig: ser solidari amb els que no gaudeixen de les mateixes condicions. La Núria va anar a l’Índia, es va impregnar de la seva essència i va lluitar per conèixer la nena que havia apadrinat. I arran d’aquest viatge sorgeix la tercera història, fruit de la relació que neix entre totes dues: les experiències compartides, l’ajuda mútua i l’aprenentatge comú.
Amb una prosa lírica i un contingut realista, l’autora ens submergeix en l’olor, el color i el regust de la terra del Taj Mahal, l’Everest i el Ganges sagrat. Un testimoni que ens arriba directe al cor.
