L'abundància i la qualitat de la narrativa fantàstica catalana són similars al que és usual a les grans literatures; però ha estat molt negligida per la història i la crítica amb l'excepció d'uns pocs noms (com ara Joan Perucho o, més enrera en el temps, Joan Santamaria).
Els altres autors catalans d'alt nivell que han incidit en el gènere, sovint reiteradament, són, però, prou nombrosos perquè aquesta antologia s'hagi de considerar com una primera mostra orientada a donar a conèixer l'existència d'un cos voluminós i sòlid de narrativa fantàstica escrita en català.
