El carrer Estret va guanyar l'any 1951 el primer premi Joanot Martorell de novel·la. A través de la mirada del narrador protagonista, un veterinari acabat d'arribar, i de la veu alegre i curiosa de la seva cuinera, el personatge inoblidable de Francisqueta, el lector coneixerà la vida tranquil·la de Torrelles, una petita població imaginària de la Catalunya contemporània. Apropiant-se d'una coneguda frase atribuïda a Stendhal ("una novel·la consisteix a fer passar un mirall al llarg d'un camí"), Pla aconsegueix fer descobrir al lector la banalitat de la vida quotidiana i l'amarga solitud dels personatges anònims que hi viuen. A mig camí del quadre de costums i de la literatura neorealista, fent novel·la com si no en fes, Josep Pla demostra una vegada més la capacitat inesgotable de la seva prosa per interessar el lector i submergir-lo en una successió d'imatges i d'anècdotes extretes de la realitat, una realitat que és, però, "prodigiosa, inesgotable, grollera i màgica"
