Anna Tortajada i altres dues dones catalanes van voler conèixer de prop la realitat del poble afganès, sotmès a la follia de l'integrisme talibà davant la mirada distreta d'Occident, i a l'estiu de 2000 es van arriscar a emprendre un viatge que les menaria de primer a Peshawar, la ciutat pakistanesa on malviuen la majoria dels exiliats afganesos, i després a Kabul, capital de l'Afganistan i centre neuràlgic del poder talibà.
En el viatge d'anada, l'escriptora duia al sarró la curiositat de saber i les ganes de visitar els centres clandestins on s'embasta la llibertat. A la tornada, va portar el record d'uns somriures tristos i un deure inajornable: havia d'explicar-ho tot, denunciant un règim que tortura i mata en nom de la religió.
Així va néixer El crit silenciat, un diari de viatge molt peculiar on l'esglai es barreja amb l'amor i el respecte envers un poble que viu a l'infern, però que sap que entre els plecs d'un burca resta encara un lloc per a l'esperança
