L'escala de Richter és una història sense herois en un barri perifèric. S'hi narren els terratrèmols anímics de la vida d'un grup de veïns en un moment que és final d'època i inici d'una altra carregada d'incògnites. Novel·la coral, Jordi Arbonès presenta una impagable galeria de personatges alsd quals la vida ha ofert poques satisfaccions i que amb un munt de petiteses quotidianes han bastit un món que és poc ambiciós però que els serveix de refugi.
Utilitzant l'humor, de vegades cruel i sovint irònic, la novel·la ens porta per un barri on es viu amb perplexitat l'amenaça del futur.
Alguns fragments de l'obra seleccionats per
l'autor...
Fragment 1. Animals, pàg. 55
Com més va més desamparat em trobo. Abans, érem pocs, però teníem els nostres llocs, els nostres bars, molta barra i, també, la música. Fèiem pinya... Una tribu urbana, dèiem que érem. Un colló de mico érem Ens van explicar que allò era més que música, que era una manera de viure, i jo m'ho vaig empassar. M'ho vaig creure tant que encara em dura.
Fragment 2. El terrari, pàg. 23
El jueu, tot i que estava seriosament perjudicat per la tortura, va tenir prou ànim per capar-lo amb unes petites tisores de plata. D'això en tenim unes miniatures que descriuen l'operació amb tota mena de detalls. Al cap i a la fi, el gat era el culpable que el físic de l'Ismael hagués quedat malmenat i que, de retop, la morisca hagués cancel·lat l'encàrrec de les arrecades.
Primer capítol
Malenconia
Fa temps que no he anat al barri. Quan hi vivia, gairebé no me'n movia. M'agradava sortir els dies de tramuntana. El carrer trenta-quatre hi estava encarat, i el vent, quan esbandia la cruïlla del Doctor Sinclair, hi provocava remolins amb la brossa que els veïns havíem llençat sense malícia. A la cruïlla hi havia la parada de fruita d'en Daniel. La fruita d'en Daniel! Quants sabors perduts! La hi portaven d'uns hivernacles dels afores de la ciutat. Deien que el barri, en una època llunyana, havia estat ben situat, que hi havia hagut moltes botigues de diversos gremis i artesans. El temps, però, havia jugat a la contra i, amb l'expansió de la ciutat cap al sud, el barri s'havia convertit en una illa perifèrica. Que era perifèric i no suburbial, els veïns ho teníem clar, pe
